Estic pillant-li de nou el gust a açò de la xarxa. Feia temps que vaig deixar de tindre internet a casa i d'ençà que he anat pegant bacs per tal de connectar-me 5 minuts per vore el correu. Però açò de l'internet té el seu perill, i és que ens roba molt de temps. Més del que de vegades volem. O no? Entres un dia amb la única intenció d'enviar un correu, i, si no tens molta pressa, dius 'xe, vaig a vore el bloc de fulanet'. I una vegada alli tens quinze enllaços a notícies i blocs amics molt interessants, que tenen altre enllaç a una pàgina que feia temps que no veies, i te'n recordes que vols consultar alguna cosa... Jo no sé a vosaltres però a mi em passa el temps volat. Ah, i si teniu una connexió com la meua ja és com per a pegar-se cabotades contra la pared del desesperament. Si la meua xarxa pescara quaranta quilos d'aladrocs per segon en compte de tres i mig, seria una altra cosa. No em donaria peresa escriure al bloc més a sovint, i no com ara, que cada vegada que escric tarde un hora en poder fer-ho, i després se'm penja, i torna-ho a fer, i...ESTE PROGRAMA NO RESPONDE.
altra volta nooooo!!
2 comentaris:
Hahaha, això que contes de la connexió és el que patisc a diari a l'ordinador de l'escola! És desesperant...
I jo ho patisc cada dia a ma casa. La connexió va bastant bé, però, com que no tenim dret a l'adsl encara, no veges el que costa vore un simple document. I no et dic res del que enganxa: jo que solc tindre temps... quan he estat malalt o amb el tema de l'ingrés de la meua germana no veges com ho he passat... però, Adrià i Ainalma i tots els que us passe el mateix, som un poquet més "iguals"...
Àngel
Publica un comentari a l'entrada