20 de febrer 2007

Xàtiva, 1939-2007

He llegit emocionat la notícia de la inauguració, després de molts entrebancs, del monument a les víctimes del bombardeig franquista sobre Xàtiva el 12 de febrer de 1939. Per a mi la més important del dia, encara que els diaris no se n’hagen fet massa ressó. A l’edició digital del Liante, suposadament més progre, has d’anar a buscar-la a Comarcas mentre que la notícia amb fotografia de la portada és la del senyor Camps celebrant el dia d’Andalussia. Mentre ell s’ho passava bé amb fino con aceitunas, altres valencians vora l’estació de ferrocarrils de la capital de la Costera ens feien memòria d’un dels succesos més amargs que visqueren estes contrades a la guerra civil. Amb tot el dret i la raó del món, el Consell de la Joventut de Xàtiva ha promogut esta iniciativa que ha tingut des del començ la negativa impassible del consistori socarrat. Finalment i a pesar d’ells, s’ha fet. A l'acte d'ahir, entre els polítics de torn estaven el xativí per excelència del s. XX i el que promet ser el xativí del XXI, Raimon i Pep Botifarra. Vull pensar que altres escriptors i intelectuals que no hi eren ho van fer per motius de força major.

L’alcalde no va participar en este homenatge a víctimes inocents de la ciutat que presideix, perque diu l’home que estes coses es fan per ‘reobrir ferides’. Ai Rus, Rus! Tant de bó més de un ho tinguereu present tots els dies de l'any per recordar els horrors de les guerres. Pot ser així s’ho pensarien dos voltes abans d’invadir ilegalment un país com qui baixa a comprar al Mercadona. Queda clar que estos morts no interessen. Millor recordar les víctimes de la ETA, que les tenim de la mà. No, els del metro de València no. Però sí hem de commemorar cada 12 d’Octubre els caídos por Dios i por...
Al remat, amb Rus o sense ruc esta escultura de Miquel Mollà recordarà perennement les víctimes inocents d’una masacre; La matança d’unes gents que volien viure en un estat lliure, democràtic i modern com el que ara tenim. Cantava Raimon " A l'any 40, quan jo vaig nàixer, jo crec que tots, tots havíem perdut...".




1 comentari:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Mira: l'únic fet així destacat que vaig sentir comentar a casa fou aquest: el bombardeig de l'estació de trens de Xàtiva. Per alguna cosa va quedar en la memòria de la gent i encara que amb dictadura i "fills de puta" .no m'he pogut resistir. la gent ho explicava...
Bona vesprada