Els amigatxos de Paco Muñoz

Podeu llegir al bloc del Sergi Gómez la notícia del sopar fundacional de la Colla d'Amics de Paco Muñoz a l'Olleria. Crónica extensa que transmet optimisme i ganes de treballar. Ens comenta Sergi les idees que van anar sorgint per fer d'aquest col.lectiu una eïna de recolzament i difusió del nostre admirat i poc reconegut Paco Muñoz. Llegiu, llegiu i trobareu les propostes facctibles i necessàries amb que volen -volem, car jo m'hi afegiré en poder- tirar endavant aquesta colla de gent compromesa amb el cantant del Real de Montroi.

Llegint aquestes coses m'en recorde de la primera vegada que vaig vore a Paco cantar en directe. Fou un dia d'abril de 2005, a Benetússer, en un concert homenatge a la república. Aquella vesprada de dissabte treballava però vaig fer fugina per anar-me'n amb l'Emilio a aquest esdeveniment on escoltariem en directe per primera vegada Raimon, Al Tall, Lluís Miquel, Obrint Pas, Labordeta, Aute... Sabiem que no ens ho podim perdre!

Aleshores feia poc que havia sentit alguns CD's de Paco, i m'agradava com ho feia. A Benetússer va pujar a l'escenari i amb els acords de l'homenatge a Teresa va cantar 'com un record de tendresa, sempre et recordaré a tu...Ovidi. Cantant un vals'. Tot seguit va contar alguna anècdota de tots dos amb la censura de l'època per introduïr La cançò de les balances. Jo era la primera vegada que la sentia, encara no coneixia massa l'Ovidi, i em va semblar tan bella com la va cantar Paco que des d'aleshores esta cançò és el record d' aquella vesprada, amb totes aquelles banderes republicanes onejant entre la gent. Amb el temps, coses de la vida, vaig compartir taula i cançons amb ell i una colla d'impresentables a Ca les senyoretes la Pentecosta de l'any passat.

Quan allò de Benetússer feia poc de temps que tenia la càmera digital i me la vaig portar al concert, i, tot açò que vos he contat, està registrat en video. El dia que m'ensenye a penjar videos al youtube ho faré. Mentrestant, qui li interesse, que no dubte en demanar-me'l.