24 de febrer 2007

Hi ha oficis que són de bon viure...

Amb aquella neteja d'ordinador de que parlava fa uns posts, vaig perdre també la discografia de l'Ovidi. Però gràcies a internet, la podem escoltar en línia els qui no el podem baixar d'internet per la pobra connexió que tenim.

Mentre treballe (o faig com treballe) estic escoltant el disc on recita Salvat-Papasseit. Quina preciositat, xe! Cada nota de guitarra del Toti Soler, cada música, cada paraula dita per l'Ovidi, ens emocionen de manera distinta a cada pista, ens translladen al món del poeta català. Hi haurà un altre disc igual de bell? Tota una obra d'art.

Precisament ara escolte;

Si no em puc aixecar, mai més, heu's-aquí el que m'espera: — Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot: i la Vida i la Mort.

2 comentaris:

DE TOT UN POQUET ha dit...

L'Ovidi, sempre l'Ovidi!
Ja queda pocs dies per a la celebració del 10é aniversari... com passa el temps!!!
Àngel

banyerí ha dit...

una correcció;

enguany ja serà el dotzé aniversari...