Ara m’assec davant d’este trasto, a soles al meu quarto. A les altres habitacions estan els altres companys. Hi ha silenci. Un gos lladra per el pati de veïns. Ja ha parat. La meua habitació és gran. Pintada amb tons ocres clars i amb un llum lleugerament groguenc que fa l’estança un poc més càlida. Tinc un llit de 80, un armariet no molt alt, un caixoner per clavar roba interior i samarretes, dos escritoris, i sis cadires! A les parets, fotos de la família, dels amics, de l’estimada, algun sant Jordi, un plànol de Nàpols, un espill, una senyera que em regalaren abans de vindre cap ací... Fa fred, i no tinc calefactor ni res que s’hi assemble. El gos torna a lladrar. M’apanye com puc, m’abrigue, i vaig passant.
05 de febrer 2007
Nàpols, vesprada de diumenge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
M'ha agradat molt la narració-descripció. M'hi has fet trobar en una altra vesprada de diumenge en un altre pis d'una altra ciutat (esta vegada catalana): Cerdanyola del Vallés. Vaig residir-hi dos anys.
Àngel
Publica un comentari a l'entrada