La Nàpols quatribarrada

Aquesta ciutat des d’on escric ha estat des de temps antics sota la dominació de molts i diferents pobles ocupadors. Cadascú dels quals ha deixat petjada d’una o altra manera. El període catalano-aragonés, d’un parell de segles, té un gran i maestàtic testic de la seua presència; el Castel Nuovo, que hui he anat a visitar amb dos tarragonins de solera, l’Oriol i el Roger.

El Castel Nuovo es va construïr allà pel segle dotzé, i durant l’asedi d’Alfons el Magnànim va patir greus danys que el monarca va ordenar refer per convertir l’edifici en la seua residència. El més destacable sens dubte és l’arc del triomf que manà construïr com a portada d’entrada, on es representa a ell mateix en carro -com en l'antiga Roma- i la seua host entrant a la ciutat després de conquerida. A l’arc, que és un dels símbols més bell de Nàpols, va fer gravar l’escut reial vàries vegades com a segell personal que era. Dins hi treballà en la reforma l’arquitecte mallorquí Guillem Sagrera, que va coronar la gran sala dels Barons amb un magnífic sostre gòtic. Dir que aquesta sala encara s’usa com a saló de plens de l’ajuntament.

D’allí hem passat al Castel del’Uovo, que té a l’ingrés un mural que reprodueix el famós quadre de la flota d’el Magnànim partint del port de Nàpols, amb tot un seguit de baixells de banderes quatribarrades que onejaven també a la torre de Sant Jordi de l’avantdit Castel Nuovo. Compartir-lo amb Oriol i Roger ha esdevingut un improvisat acte de retrobament cultural.

Després d’una bona passejada, al centre ens hem descansat amb un café i una estona de conversa repossada entorn als nostres punts de vista de la societat, la cultura i la política del Països Catalans, que jo no havia tingut des d’abans d’aplegar ací. Una bona oportunitat de refrescar les idees.