La Nàpols subterrània

Hui de vesprada, en eixir de l'acadèmia, he quedat també amb l'Oriol i el Roger per visitar 'Napoli sotterrania', un recorregut d'un kilòmetre -de quatre-cents que en té en total- per les galeries i conduccions d'aigua que han abastit la ciutat des del grecs fins el s. XIX. Són fantàstiques les instalacions primitives de transport d'aigua, els dipòsits, el seu mode d'ús, les llegendes que sorgien d'aquells oficis...

Després del seu abandó per motius de salubritat, estos espais s'usaren per tirar el fem, que encara roman allà sota una capa de formigó a manera de pis. Cap a la segona Guerra Mundial van servir als napolitans com a refugi de les bombes. Emocionants les històries dels refugiats allí, els grafismes i dibuixos en els murs, i en especial aquella significativa sentència entre les cares de Hitler i Mussolini; 'Vinceremo'.

Com a espectacle final hem visitat les restes del que va ser el teatre romà, que ara formen part dels fonaments de molts edificis. I per acabar de arrodonir la vesprada hem visitat també el museu Nacional d'Arqueologia, amb una gran col.lecció d'escultures egípcies, romanes y medievals, i els mosaics de Pompeia i Erculà. La sala més famosa, nómés autoritzada per a majors de 14 anys, anomenada 'gabinetto segreto' presenta les representacions escultóriques i mosaics de temàtica sexual. Hi trobem des de escenes de sàtirs perseguint belles donzelles a escenes molt però que molt explícites dignes de la millor edició del Kama-Sutra. Parlem de dos mil anys enrere, quan el sexe estava millor vist que ara per ara!