‘una casa de locos’

És el títol de la película que vaig vore despús-ahir. Que l’heu vista? A mi me n’havien parlat prou, des que he vingut a Nàpols, i és que la cinta, en síntesi, parla sobre les experiències d’un xaval que va un any d’estudiant erasmus a Barcelona. En general puc dir que m’ha agradat la història. És evident que la película va dirigida a un públic jove i que no han parat atenció a d’altres elements com la fotografia. A més a més, el guió resulta un poc barroc quan comença a contar històries intrascendents al voltant de la principal, com fills secrets i relacions dels companys de pis, per exemple. Jo m’he sentit identificat en molts moments de la , com supose que s’hauran sentit molts. Està feta de tòpics de la vida d’estudiant – selecció de nous coinquilins, pisos desordenats, companys minuciosos amb la neteja i l’ordre, visites inesperades dels amos i les doloroses apujades de lloguer, bicicletes...- i dels tòpics que atresora l’erasmus – tramitacions de paperassa administrativa, arribada i descobriment d’una nova ciutat, aprenentatge d’una nova llengua, relacions amoroses a distància i al lloc de la beca, festes magnífiques...i l’emocionant comiat dels amics i retornada a la rutina pre-erasmus -. L’elecció de Barcelona com a escenari no és casual; pel mig es planteja també el tema del bilingüisme i els estrangers.

Per a qui no estiga molt posat en açò de la vida d’estudiant pot ser quedarà amb una sensació un tant estranya de vore com es desenvolen els personatges de la ‘casa de locos’. El títol original, ‘l’aubergue espagnole’, crec que és més correcte que no la traducció espanyola, que fa una valoració subjectiva de la casa on viu el prota prèvia a la que puga tindre el possible espectador.
Tot plegat, em sembla un bon homenatge i una bona promoció per a aquesta extraordinària experiència que viuen cada any més joves europeus.